Llarg Recorregut

Per les vies van els trens i els poemes.

Van de dia i van de nit. Finestretes

perquè respiri la llum —cada tres

segons, tres segons. La velocitat

es cargola a les oïdes com una

llarga cua de sirena. Empassar-se

una paraula per tornar a sentir-hi.

A les andanes algú mou la mà,

algú, qui. Trens plens de mercaderies,

trens de passatgers, trens de bestiar,

trens de lliteres, trens de deportats.

Inesperadament, el túnel tanca

els ulls. Trontollen les ombres, feixugues

com maletes massa plenes d’arrels.

I descarrila aquest poema absurd

que parlava —em sembla— de la distància.